DESCREACIÓ
«No hi ha res en nosaltres que Déu pugui estimar excepte aquest consentiment, el de retirar-nos per deixar-lo passar»
Entre les causes estructurals de la crisi de la religió es troba l’engegantiment del jo... Retem culte al jo, celebrem la missa del jo... El jo, que és sorollós, manté Déu allunyat de nosaltres... pàg. 45
La voluntat d’apropiar-nos de les coses destrueix la bellesa. Pàg. 47
No devem l’alegria al futur ni tampoc al passat. El moment present és l’alegria. Quan ens fonem completament en l’instant, en el tancar i obrir d’ulls, i no mirem enrere ni endavant, coneixem l’eternitat, és a dir, l’alegria pura. Pàg. 49
«El que és bell conté l’instantani i l’etern» pàg. 50
Déu no és autoritari, no s’ensenyoreix. Ell és amor. Qui l’obeeix, qui per amor a Déu renuncia al seu jo, esdevé diví ell mateix. Pàg. 51
BUIT
El Déu dels cristians és un Déu sobrenatural. No és un Déu del poder o de la venjança, sinó de l'amor. Pàg. 56
«És un amor personal i humà que és pur, i que duu dins seu un pressentiment i un reflex de l'amor diví. Això és l’amistat» pàg. 59
SILENCI
El capitalisme no estima el silenci... El soroll incrementa el capital. El silenci no produeix... La comunicació sorollosa tanca totes les portes al silenci... Només el silenci acosta l’esperit a la creació... pàg. 7
«La música més bella és aquella que atorga la màxima intensitat a un moment de silenci, que obliga l’oient a escoltar el silenci» pàg. 77
«Déu és la bellesa pura» pàg. 79
«En la bellesa hi ha quelcom d’irreductible. Inexpugnable a l’enteniment. Existència d’una altra cosa que no sóc jo» pàg. 82
«La bellesa és en realitat, com diu Plató, una encarnació de Déu... És la presència real de Déu en la matèria» És l’única de totes les propietats de Déu que està encarnada en l’univers. La visió del bell ens transmet la certesa que Déu existeix. El fet que existeixi la bellesa és una prova de Déu. Pàg. 83
DOLOR
Les reflexions de Weil sobre el dolor ens provoquen estranyesa. Avui en dia, ens caracteritza la ceguesa o una directa hostilitat en presència del dolor. Rebutgem tot forma de dolor... El dolor es considera una desgràcia que cal evitar a qualsevol preu... És imperatiu satisfer qualsevol necessitat i fer-ho al moment. Les esperes no poden provocar dolor... L'obligació de ser feliç dicta la vida... pàg. 100
INACTIVITAT
El consum fa de Déu un personatge sobrer. Pàg 108
La bellesa escapa a qualsevol forma d’eficiència i eficàcia. És una qualitat sense quantitat. És sobretot una cosa en que ens podem detenir. Pàg 110
Byung-Chul Han
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada