LliVre 42: CASTELLIO CONTRA CALVÍ

 - Els que deuen el seu govern a una revolució seran després, indefectiblement, els més intolerants i intransigents amb qualsevol innovació. (pàg. 51)
- Qui no experimenta personalment la vida humana d'una manera plena i joiosa serà sempre inhumà amb els altres. (pàg. 59)
- Témer un dictador no és pas estimar-lo, i qui se somet exteriorment a un terror no en reconeix pas la legitimitat. (pàg. 75)
- Una munió (de persones) unida per l’atzar mai no es podrà imposar a un exèrcit militaritzat; un descontentament desorganitzat mai no pot fer front a un terror organitzat. (pàg. 78)
- «Tota intolerància és anticristiana i, quan recorre al terror, inhumana» (pàg. 154)
- Cada època tria sempre un grup diferent de desgraciats per descarregar col·lectivament contra ells el seu odi acumulat... Les consignes, les ocasions, canvien, però el mètode de difamació, menyspreu i destrucció sempre és el mateix. (pàg. 157)
- Una persona veritablement humana no pot deixar d’irritar-se quan veu que succeeixen coses inhumanes. (pàg. 163)
- «Oh, Crist, Creador i Rei del món,veus aquestes coses? ¿T’has convertit de debò en una persona completament diferent de la que eres, tan cruel i tan hostil de Tu mateix? Quan eres a la Terra no hi havia res més clement, res més amable que Tu, ningú que tolerés la burla amb més suavitat; insultat, escarnit, burlat, coronat d'espines, crucificat entre lladres, enmig de la més profunda humiliació, vas pregar pels qui et van infligir tots aquests insults i vexacions. És veritat que ara estàs tan transformat? T'imploro, en el santíssim nom del teu Pare: ¿permets de debò que aquells que no segueixen totes les teves instruccions i manaments exactament com els teus mestres exigeixen siguin ofegats en l'aigua, esquinçats amb tenalles fins a les entranyes, empolvorats amb sal, esbocinats amb espases, rostits en petites fogueres i torturats fins a la mort el més lentament possible amb tota mena de turments? De veritat, oh Crist, aproves aquestes coses? ¿Són realment els teus servidors els qui organitzen aquestes carnisseries, els qui torturen i esquarteren la gent? ¿Hi ets de debò, quan s’invoca el teu nom com a testimoni, en aquestes carnisseries tan cruels, com si tinguessis fam de carn humana? Si Tu, Crist, ordenessis de debò aquestes coses, què li quedaria per fer a Satanàs? Oh, terrible blasfèmia, dir que Tu fas aquestes coses, les mateixes coses que ell! Oh, vil valor dels homes, imputar a Crist aquestes coses que només poden ser voluntat i invenció del diable!» (Prefaci del llibre Dels heretges de Sebastià Castellio, escrit l'any 1554) (pàg. 165)
- Des del començament del món, tot el mal ha vingut dels doctrinaris que declaren de manera intolerant que la seva opinió i la seva visió del món són les úniques. (pàg. 177)
- El dret diví ha donat a cada home un cervell per pensar de manera independent, una boca per parlar i una consciència com a última autoritat moral interior. (pàg. 179)
- «Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home»: unes paraules meravelloses, humaníssimes i immortals en la seva veritat i claredat. Amb aquesta frase, que sembla extreta a martellades d’un bonze dur, Sebastià Castellio va pronunciar la sentència de tota persecució ideològica per a tots els temps. (pàg. 183)
- Les naturaleses humanistes o erasmianes no són lluitadores permanents. La insistència fanàtica dels homes de partit i el seu proselitisme persistent els semblen indignes d'un home espiritual. Confessen la seva veritat una vegada, però tan bon punt han donat a conèixer el seu punt de vista, els sembla superflu tractar de convèncer contínuament el món de manera propagandística que és l'únic correcte i vàlid. (pàg. 194)

Sebastià Castellio va morir a Basilea, el 29 de desembre de 1563, als quaranta-vuit anys.

Stefan Zweig va escriure aquest llibre el 1936 fugint ja del nazisme de la seva Viena natal.