diumenge, 11 de desembre del 2016

pd 882

​ARA dissabte, 16 d'agost del 2014
PER PENSAR-HI AMB CALMA (1)
Salvador Cardús

...
En primer lloc, ja podem determinar - i reconèixer - amb tota precisió que el principal punt flac del sobiranisme és el perill de divisió interna. I els adversaris, l'estat espanyol i els seus valedors, ho saben i ho aprofitaran a fons Després de fracassar estrepitosament en l’estratègia de l’acoquinament, després de tenir només un èxit molt relatiu en l’amenaça de l’aïllament internacional i, encara, de ser incapaços d’oferir res de res a la tercera via proposada pels unionistes catalans -no s’ha de confondre amb els d’Unió-, s’han adonat que el nostre principal enemic no són ells: som nosaltres mateixos. La bona notícia és que, si fem les coses ben fetes, també som els nostres principals aliats. Això significa que, davant de l’excepcionalitat del moment, els qui volem arribar a la independència hem de pensar molt bé en les conseqüències del que diem i fem. Si tenint tota la raó acabem perdent la partida final, en tirarem un tros a l’olla. A la independència només s’hi pot arribar amb un gran consens interior, i això demanarà molta grandesa, coratge i generositat per part de tothom. Com més s’acosta el final, menys és l’hora dels maximalismes i més de les subtilitats.
(continuarà...)

divendres, 9 de desembre del 2016

pd 881

​ARA dissabte, 3 de desembre del 2016 
LA MILLOR PERSONA DEL MÓN 
Toni Güell 

... una fotografia li fa recordar que, durant la setmana, el (...posa el nom del polític en qui penses) ha tornat a mentir descaradament. ¿És cert, doncs, que estem entrant en l'era de la post-veritat...?

La post-veritat, recorda, està vinculada als autoritarismes i a les noves tecnologies...

Els (
posa el nom dels governs que vulguis) cada vegada emeten menys informació verídica, més falsedats, més propaganda...
Resultat: el relat que tenim del món cada vegada està més manipulat, i cada vegada hi ha actors més poderosos que adulteren la nostra mirada.

dijous, 8 de desembre del 2016

pd 880

​ARA dissabte, 3 de desembre del 2016
(TITULARS)
Rajoy torna a apujar els impostos. El president espanyol incompleix per tercera vegada consecutiva la promesa d'abaixar taxes.
El PSOE exigeix al PSC que renunciï a Catalunya com a nació.
Millo supedita el diàleg amb Puigdemont a enterrar el referèndum.
Homs proposa una comissió per negociar el referèndum.
Els "comuns", escèptics amb els canvis a la desconnexió.
Montoro vol 200 M€ amb l'impost als refrescos.
El pitjor novembre en quatre anys. Catalunya té 4.600 aturats més i es torna a destruir ocupació.

dimecres, 7 de desembre del 2016

pd 879

ARA dissabte, 3 de desembre del 2016
3 DE DESEMBRE, UN MAPA DE TRES COLORS
Vicenç Villatoro

Agafem un mapa d'Espanya i projectem-hi els resultats de la votació sobre el límit del dèficit per a les comunitats autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera convocat per Montoro. Ens sortirà un mapa amb tres colors. La immensa majoria del mapa l'ocupa un color homogeni: és el de totes les comunitats que han votat que sí a la proposta consensuada entre el PSOE i el PP. A una banda del mapa, un altre color: el de les tres comunitats que hi han votat en contra (tot i que dues tenen president socialista): València, les Balears i Catalunya. I queda encara una altra taca d'un color diferent dels altres dos: la de les comunitats que no han votat res perquè tenen un règim fiscal especial i no participen del Consell, Euskadi i Navarra. Doncs resulta que aquest mapa on Espanya queda dividida tan significativament en tres colors no s'ha produït entorn de cap fet lingüístic, històric ni identitari, sinó en un tema econòmic, pràctic, on cadascú ha votat estrictament en defensa dels seus interessos més directes. El vot conjunt de catalans, valencians i balears no és una expressió de pancatalanisme. Al contrari. Cadascú ha anat a la seva. La gran novetat és que, defensant cadascú el que li convé, no els ha fet por coincidir.

dimarts, 6 de desembre del 2016

pd 878

​ARA  dissabte, 1 de març de 2014
DIALÈCTICA DEL BARRUT
Ferran Sáez Mateu
... la dialèctica del barrut, és a dir, esgrimir una contradicció manifesta però sense avergonyir-se'n. Si fa no fa és la següent: els espanyols som la majoria i també som la minoria. Som la majoria a Espanya i som la minoria a Catalunya. I com que som la majoria a Espanya, la resta a callar. I com que som la minoria a Catalunya, i les minories en democràcia sempre s'han de respectar, doncs també a callar... A callar sempre, i a creure. És meravellós: ser alhora majoria i minoria atorga tots els drets i cap obligació. Una autèntica fantasia política.
...
La dialèctica del barrut no es pot combatre amb arguments, precisament perquè està pensada por no haver de dialogar. Això convé tenir-ho molt present. Tu pots fer una cosa tan exquisidament cívica com la Via Catalana, que ells et trauran la típica foto en què l'entranyable infiltrat dels serveis secrets crema una bandera espanyola. En aquest sentit, convé riure. Amb ganes. Per fer salut.

dilluns, 5 de desembre del 2016

pd 877

​ARA diumenge, 13 d'octubre del 2013
ENS TOCA A NOSALTRES (i 2)
Toni Soler
(...continuació)
 
... El catalanisme no té exèrcit però ha de ser capaç de portar la seva força democràtica cap a una fase tan pacífica com sempre, però més - diguem-ne - executiva. La majoria sobiranista del Parlament ha de saber que entre les eines que té per defensar el seu mandat hi ha la voluntat de la gent per fer que el seu vot es respecti. En l'últim segle hem vist vagues generals, tancaments de caixes, insubmissions diverses davant de lleis injustes... No goso dir quina és l'eina que necessitem, però sí que estic convençut que, per la nostra desgràcia - i per la seva vergonya -, els nostres vots segurament no seran suficients.

diumenge, 4 de desembre del 2016

pd 876

​ARA  diumenge, 13 d'octubre del 2013
ENS TOCA A NOSALTRES (1)
Toni Soler
Hem de deixar de preguntar-nos per què i concentrar-nos en el com. Hem fet un inventari molt complet dels motius que ens apressen a tenir un estat. I ho hem fet tan bé, que el sobiranisme s'ha ensenyorit del carrer, l'opinió pública i el Parlament en un temps rècord...
...
Parlem, doncs, del com. Miquel Puig advertia ahir dels riscos d'una declaració unilateral (DUI), no pactada amb Espanya. I tanmateix, és possible una cosa sense l'altra?... ¿Una declaració unilateral del Parlament de Catalunya forçaria el govern espanyol a negociar? ¿Obligaria la Unió Europea a intercedir? Potser sí. ¿Però si Rajoy es fa el sord, què passarà? ¿El govern català tindria eines per exercir l'autoproclamada sobirania? ¿Tindria eines per bloquejar o erosionar la sobirania espanyola sobre el territori català? ¿ O ens quedaríem sols i de dol amb una república de joguina, ignorada pels nostres veïns?
... Cal que el govern català i els partits compromesos amb el procés es preparin per jugar fort, en la mesura que puguin... Cal que la gent entengui que s'acosta una nova fase en què la simple mobilització a la catalana ("cívica, festiva, familiar") potser no serà suficient...
(continuarà...)