pd 1642 Incògnita Torra

(arafamesdunany)

(Titulars en portada)

Els experts analitzen què pot fer el nou Govern, si la legislatura serà de xoc o de distensió i quin paper acabarà jugant el president.

Govern amb consellers empresonats i exiliats. L'Estat veu com una "provocació" el nou executiu i amenaça de no fer efectiu el nomenament. Jordi Turull, presidència. Toni Comín, salut. Josep Rull, territori. Lluís Puig, cultura.

(vistaltwitter) "No  es pot ni desescalar ni dialogar perquè els partits estatals estan en plena cursa electoral pel vot més reaccionari. Només es pot resistir, anar-hi i anar-hi." Mireia Boya

pd 1641 La independència comença aquí (2)

(arafamesdunany)

... caldrà redefinir molts valors. I caldrà fer-ho mentre les diferents maquinàries de l’Estat, des dels jutges fins als periodistes, continuen empresonant polítics i retorçant els textos fins a fer-los anar molt més enllà del que diuen. Caldrà fer-ho mentre els equidistants ja no ens diuen que l’important és parlar, mentre neguen la condició de pres polític o d’exiliat als que ho són. Perquè ni uns ni altres han abandonat aquell marc mental que encara els diu què és i què no és justícia o política. No ens hem d’independitzar només d’un estat, ens hem d’independitzar dels hàbits d’un temps llarguíssim. Independitzar-se vol dir no reproduir, vol dir haver creat una nova cultura política.
Dol, perquè ara comprovem el preu del procés de desertificació cultural que ha patit aquest país.  No parlo només de l’erm que ha estat la política cultural dels darrers anys, sinó de tots els vicis que hem adquirit, dels quals, el pitjor de tots, ha estat la dimissió total i absoluta de qualsevol proposta o iniciativa constructiva. Hi ha raons objectives (la crisi, el Procés o el 155), però també la comoditat insana i embrutidora d’una inèrcia de dècades d’incúria i de manca d’iniciativa per pura por de no incomodar.
Ni la cultura ni la política cultural catalanes han fet la feina que havien de fer a l’hora de proveir un marc de competències, competent i competitiu. Han viscut tan acoquinades que quan contesten encara ho fan en els termes que li han donat des del poder que les arracona...

Francesc Serés

pd 1640 La independència comença aquí (1)

(arafamesdunany)

... els diferents intents d’anorreament cultural i social han creat una cultura del sotmetiment... Amagar-ho ha tingut premi, dissimular-ho ha estat la gran troballa d’unes relacions que han permès gestionar la submissió a canvi d’alguns permisos: escola en català, supervivència d’alguns mitjans... la convivència ha estat relativament bona, però ho ha estat perquè una de les parts ha cedit i ha somrigut cada vegada que l’han rebaixada. Ha fet veure que no sentia tot el que li deien...

s’ha estabilitzat una cultura de la mobilització i de l’empoderament que fa deu anys no es podia ni somiar.... la llibertat d’un hàbit, d’una forma de pensament polític, consisteix a trencar fins i tot els marcs de confrontació. Perquè sempre els ha traçat i situat qui té el poder...

Francesc Serés

pd 1639 El món de la Manada

​(arafamesdunanyimig)

... el viatge de la "Manada" des de Sevilla fins a Pamplona, és el retrat inquietant i precís de tot un món, que existeix. Un món negre, aspre, tòxic. No caldrien ni les imatges doloroses de la violació en grup: serien l’epíleg dramàtic, la conseqüència esperable, gairebé fatal, del funcionament i dels valors d’aquest món. Un món arnat, absurd, violent, testosterònic, agressiu. Un món amb un peu fora del sistema, marginal (delinqüents condemnats, ultres de futbol...), i un peu dins del sistema: un guàrdia civil, un militar... En les actituds, en el llenguatge, hi ha una concepció completa i –al meu parer– repugnant del món... Si la majoria de la població creu, amb raó o sense, que el sistema és condescendent amb aquest món, el sistema queda molt tocat. Molt lluny de la gent.

Vicenç Villatoro

(Nota de l'amanuense: aparentment, i només aparentment, no té res a veure amb el "Procés"... o si?)

pd 1638 Kurdistan

Si una acció com la que ha començat Erdogan al nord de Síria li incrementa la popularitat al seu país i obté de la comunitat internacional una silenciosa aquiescència, estem donant carta blanca als estats (autoritaris) per atacar la població civil que els incomoda. Aquesta setmana han passat moltes coses que fan pudor d’anys trenta. Però la que fa més pudor d’anys trenta és aquesta ofensiva turca a Síria i la resposta (inexistent) de la comunitat internacional. Remet al que va passar l’any 1938 quan Hitler va entrar a Praga. La pitjor de les notícies.

Vicenç Villatoro

pd 1637 Prohibit pensar

Tots els Parlaments del món fan lleis vinculants en els àmbits en què tenen competència. I tot els Parlaments del món aproven resolucions en les quals emeten l’opinió sobre qüestions que no són competència legal seva. A través d’aquestes resolucions, els Parlaments fan saber què en pensen a les institucions que tenen la competència, i els demanen que ho tinguin present... Doncs ara el govern i la judicatura espanyols plantegen una mesura ben exòtica: prohibir-li al Parlament de Catalunya parlar de segons quins temes. La monarquia, la Guàrdia Civil, l’autodeterminació de Catalunya... Al Parlament català pots discutir sobre l’autodeterminació del Kurdistan, però no pots discutir sobre l’autodeterminació de Catalunya. No és que no es pugui decidir, és que ni tan sols es pot opinar. En segons quines matèries sagrades, al Parlament queda prohibit dir què se’n pensa. De fet, queda prohibit pensar-hi.

Vicenç Villatoro

pd 1636 Memòria antídot

Un periodista navarrès –miracle, miracle!–, un escriptor sevillà –trenquem tòpics estúpids– i un centre català de defensa dels drets humans –a qui no agraïm prou la tasca– n’han fet la millor síntesi. Arturo Puente: " La situación hoy en Catalunya es que hay 16 personas encarceladas en dos casos diferentes, todas ellas por delitos que conllevan la violencia más grave que se puede cometer. Pero cero víctimas, cero atentados y cero armas". Isaac Rosa: " Es probable que en unos meses la operación de la Guardia Civil y la Audiencia Nacional quede en poca cosa, o en nada (sobran precedentes). Pero el objetivo ya está logrado: titulares con «terrorismo» e «independentismo» en la misma frase. Marco fijado, que luego no hay quien desclave". Centre Irídia: "Hi havia un guió preestablert. Això d’aquests dies té més a veure amb una operació política i mediàtica que no pas amb el dret. Implica la construcció de l’enemic i la degradació del dret". Fi de les cites... Pot ser, al capdavall i en peu de pau, que sí que siguem culpables: de no ser innocents. I de no creure més en la mentida feta govern.

David Fernàndez

(Nota: com quasi sempre val la pena llegir l'article sencer a: 
https://www.ara.cat/opinio/David-Fernandez-Memoria-antidot_0_2319368187.html )