pd 1925 Catalunya encara està més en perill

 

(arafa...)

... L’existència de presos i exiliats és una llosa que pesa i pesarà. En primer lloc als que ho pateixen en pròpia pell, tot i la fortalesa mostrada aquesta setmana. I en segon lloc a l'Estat i a l'independentisme. Ja s'ha demostrat que impedeix fer pròpiament política: es fa retòrica grandiloqüent... tenim un Torra que es nega -i li neguen: des de la presó, els partits, Waterloo i la societat civil- capacitat de maniobra. És un govern tenallat, simbòlic. Tot són principis...  el PSOE, només li caldrà fer cirurgia plàstica per apedaçar una Catalunya submisa, amb una Generalitat domesticada, una TV3 ofegada, uns Mossos sota control de l’Estat i sobretot una escola intervinguda (això és el més difícil i, per tant, on més s’esforçaran)... Sánchez es presenta com el moderat entre dos radicalismes: el d'uns conservadors ideològicament desfermats i el d’uns independentistes que no afluixen. A Europa segur que li compren aquesta còmoda idea de moderació. Ja veurem, però, si l’hi compren els espanyols... L’independentisme, emocionalment tocat i estratègicament desorientat, es nega cap sortida pragmàtica, amb la qual cosa, més enllà dels convençuts -que segueixen sent molts, com s'ha vist a la manifestació-, malmet la seva imatge a l'exterior i la seva credibilitat a casa. La gent està molt despistada...

Ignasi Aragay

pd 1924 L'onada que ens arrossegarà

(arafa...)

... Part del conflicte Catalunya-Espanya és fill de seculars voluntats de ser que es neguen i s'ignoren... i respon a un replegament identitari que s'està produint globalment... Una part massa important dels ciutadans del segle XXI -desertitzats de valors pel catecisme consumista- volen tornar a ser masclistes, racistes i súbdits perquè, només sent-ho, senten que són algú. L’onada que aixeca el gep i portarà els tres fills d’Aznar a la Moncloa és, en part, inflada per aquest replegament identitari. També l’infla -no cal ni dir-ho- una fòbia a la diversitat que arrenca en aquella Reconquesta tan sovint invocada per Abascal (la versió ibèrica de l’“ American first ”). L’infla, en definitiva, un passat massa poderós -massa ple de covardies- perquè el present pugui fer altra cosa que entomar-lo... L'onada ens arrossegarà i, quan ho faci, ens aixecarem fent tentines i intentarem reconstruir tot el que ens feia dignes d’existir. Farem que sigui desitjable ser feminista, solidari i republicà, perquè només viu dignament qui creix: qui passa a ser el que no ha sigut mai. 

Albert Pla Nualart

 

pd 1923 La culpa és vostra

 (arafa...)

“Els independentistes no han votat els pressupostos i això farà que governi el trifàtxic i serà pitjor”... I pot ser veritat, esclar, que es vulguin petar TV3 i l'escola catalana, a qui, amb una fe i una ingenuïtat perverses, culpen de “la majoria independentista”. (La raó per la qual abans, tot i existir TV3 i l'escola catalana, no n'hi havia, de majoria independentista, és un misteri.) Ens diuen: “És que us heu perdut els pressupostos més socials de la història”. Ostres. Els pressupostos més socials de la història, per a nosaltres, els catalans, vindrien amb el sobiranisme: amb la república! Per què es pensen que la volem, la república? ¿Per penjar banderes i cantar el 'Virolai'? La volem per –a part de deixar de pagar una institució medieval– poder decidir què fem amb els diners que generem, que a Catalunya també hi ha pobres. Potser es pensen que som set milions de burgesia catalana. Ja ens agradaria ser bascos, però som catalans. Tindríem concert econòmic i a sobre no ens insultarien. Vox, PP i Ciutadans a Catalunya no guanyen. Ja es va intentar molt, sumant-hi fins i tot el PSC (amb aquella foto, tots junts amb el cartell del 155). A Espanya potser sí que poden guanyar. Però si guanyen voldrà dir que Espanya –o, més ben dit, Castella– és així. L'alternativa és un govern del PSOE amb Ciutadans. Per a nosaltres, els catalans, és gaire diferent? Diria que només una mica. A l'hora de fer campanya electoral, també, Catalunya no és Espanya. Als catalans no ens convenceran dient-nos que treuen Franco del Valle de los Caídos, perquè el Valle de los Caídos ens queda tan lluny com el palau de Felip i Letícia i els AVEs que paguem. Franco i l’AVE són a molts quilòmetres.

Empar Moliner

pd 1922 "Dostadning", endreça casa teva com si t'haguessis de morir (i 2)

 

(arafa...)

... Magnusson recomana no començar mai a fer döstädning per les fotografies, les cartes o els documents personals, perquè són objectes amb molta càrrega emocional i això farà difícil continuar amb la neteja. Una opció, doncs, és començar per la roba, que és més fàcil. “Només has de conservar les peces de roba que realment creus que et posaràs o aquelles amb les quals tens una connexió sentimental molt forta”, diu. Es pot continuar amb els llibres. “Queda’t només els que encara no has llegit o els que has de tornar als seus propietaris. La resta, dóna’ls a amics i familiars a qui els faci il·lusió tenir-los. Una manera fàcil de reduir objectes a casa és anar-los regalant. “Si et conviden a dinar, no compris flors o un altre regal a la teva amfitriona, porta-li una de les teves coses”, diu i afegeix: “No té cap sentit conservar coses que sorprendran o decebran la teva família després que hagis desaparegut”... Hi ha coses, però, que tenen massa càrrega sentimental per llençar-les. Per això, recomana tenir una capsa per guardar allò que té molt valor per a un mateix però gens per als altres (com ara antigues cartes d’amor i records de viatge) i que estigui marcada clarament amb la consigna Per llençar. “Quan jo hagi marxat, la capsa serà destruïda”. En definitiva, per Magnusson, fer döstädning es pot resumir en una frase: “Revisa els teus objectes, recorda’ls i després, dona’ls”.

Núria Masclans

pd 1921 "Dostadning", endreça casa teva com si t'haguessis de morir 1

(arafa...)

Sovint se’ns recorda que l’única cosa que podem afirmar sense por d’equivocar-nos sobre la nostra vida és que algun dia, tard o d'hora, s’acabarà. I què passarà llavors amb la quantitat ingent d’objectes que hem anat acumulant al llarg dels anys?.. Margareta Magnusson va escriure Döstädning (Columna) un llibre on exposa el mètode d'organització que defineix com l’endreça final de les pròpies pertinences abans de morir... considera que tothom ho hauria de fer i que s’hi hauria de posar, com a mínim, a partir dels 65 anys, als primers compassos de la jubilació i mentre encara es tenen prou forces... El seu consell bàsic és el següent: cada vegada que et trobis alguna cosa que no t’agrada o que no fas servir, llença-la. O més ben dit, desfés-te'n, ja que un dels principis bàsics és que intentis que els teus objectes acabin en mans d’algú que els vulgui o que els necessiti...

Núria Masclans

 

pd 1920 No volíeu Espanya?

 

(arafa...)

... Ens hem sentit dir -normalment amb raó- maldestres, incompetents i ingenus. Ens han repetit fins a la nàusea la sentencieta d'en Tarradellas sobre la política i el ridícul. I només ens ha quedat el consol de pensar que tot el que el sobiranisme ha fet de dolent, d’inconstitucional, de ridícul, de precipitat, ho ha fet per donar la veu als electors catalans. Mentre que tot el que ha fet l’estat espanyol i els partits del 155, el que han fet de bo i de dolent, de legal i d’il·legal, de pacífic i de violent, ho han fet per impedir el vot dels electors catalans... l'Espanya del PP, Ciutadans, Vox, la Falange, Manuel Valls i mig PSOE no només no se sent malament amb els seus presos polítics sinó que convoca manifestacions a favor de la unitat d'Espanya...Tots sabíem que qualsevol diàleg abordaria tots els temes excepte el tema, que s'hi podrien acordar minúcies que després el Congrés "cepillaría" i el deep state boicotejaria perquè no s'apliquessin mai...   

Toni Soler

pd 1919 Preparem-nos per a la Gran Involució

 

(arafa...)

... La fi del règim del 78 no serà per anar endavant, sinó per anar enrere. Servirà perquè la carcassa autonòmica ja no sigui ni això, una carcassa, sinó un simple decorat de cartró pedra... El punt d'inflexió serà la suspensió, aquest cop sine die, de l’autogovern català, origen de tots els mals autonòmics. Es permetrà la supervivència de l'excepció basca. Tot això està escrit en algun lloc i passarà. No cal ser ni gaire lúcid ni gaire pessimista per veure-ho. Ja ha ocorregut altres vegades en els dos últims segles. A cada intent de fer una Espanya plural i moderna l’ha seguit un llarg període de marxa enrere. Només cal recordar la Primera República, que va acabar amb la restauració borbònica i, sobretot, la Segona, que va acabar amb la infame dictadura de Franco. La democràcia autonòmica acabarà sent menys democràtica i menys autonòmica... El que la CEDA, Lerroux i l’ Abc deien als anys 30 no té res a envejar al que avui diuen Vox, Casado, Rivera i el cor mediàtic del mateix Abc i cia... Han cregut més ells en la independència de Catalunya que els mateixos catalans. D'aquí la seva reacció furibunda. D’aquí l’eclosió indissimulada de l’Estat policial i de la justícia militant, autoproclamada defensora de la unitat indissoluble de la nació com a bé superior. La Gran Involució està en marxa...

Ignasi Aragay