(arafa...)
... L’error del sobiranisme català no ha estat “enganyar la gent”, com se
sol dir, sinó fer un mal càlcul de l’equilibri de forces, recolzar-se en
factors sobre els quals no tenia control, i confiar en els escrúpols
democràtics dels aparells de l’Estat i de la UE... el sobiranisme es va abocar a un destí incert empès per l'entusiasme
d’una amplíssima base electoral, amb un memorial de greuges que
compartien bona part dels analistes que ara es mostren més crítics i
fotetes, i per la falsa percepció que Espanya estava madura per a una
nova transició. Va ser un error, i els errors es paguen. Però ¿és respectuós amb la realitat posar en segon terme l'acció
punitiva de l'Estat? La injustícia, la ceguesa, la crueltat en
l'exercici de la repressió, ¿no van ser factors decisius en aquest
fracàs?
...l’independentisme no va calibrar prou la lleialtat espanyola d’una part
molt important de la societat catalana. Però l’excés d’optimisme no va
ser pensar que la gent que se sent espanyola canviaria de sentiment,
sinó confiar que hi hauria un pacte granític per l’autodeterminació, i
que el resultat seria un nou país plural i amb bon veïnatge. Amb tot, és
difícil saber on acaba l’orgull ferit i on comença el rebuig instintiu
al conflicte. No dubto que un referèndum acordat hauria comptat amb un
suport molt majoritari. I per això el govern espanyol no en vol sentir a
parlar.
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada