p.o. 5 Aprendre a viure per sobreviure

El cant del cigne neoliberal quan el tic-tac de l’escalfament s’accelera ve a dir: “No cal abandonar els hàbits de consum insostenibles, cal crear les tecnologies que els facin sostenibles”. I no sorprèn que qui viu defensant el dret a enriquir-se sense límits i el consegüent domini de l’interès privat sobre el públic mori, si cal, defensant el consum desenfrenat. Si aquest consum s’aturés podria florir la consciència que no només no aporta benestar sinó que el fa impossible, tal com és impossible respectar els drets humans sense limitar la propietat privada... No hi ha cap tecnologia, cap, que faci humanament enriquidor el que, com a hàbit, empobreix l’esperit.... el consum desbocat, imprescindible per mantenir el tan invocat creixement econòmic, ens fa viure menys feliços i morir menys humans, perquè només una vida sostenible és una bona vida. Quan el poder defensa un model social i econòmic basat en el consum, dir amb Erich Fromm que només creixem humanament sent, i no pas tenint, és subversiu. És el ser -intercanviar, comprometre’s i compartir: fer comunitat- i no el tenir -posseir coses, persones o llocs: parapetar-se en l’individualisme- el que, fent-nos més humans, ens regala una sensació de benestar.

Albert Pla Nualart 14.8.2021