(arafa...)
L’escola pública ha d’estar amarada de valors, i darrere aquests valors
no hi pot haver només ciència: hi ha d’haver també fe. Estic convençut
que a Samuel Paty el movia la fe quan va mostrar als seus alumnes les
caricatures de Mahoma, una fe molt més humana i profunda que la dels
seus assetjadors i la del noi que el va degollar... què fem malament perquè joves criats aquí abracin el terrorisme religiós?...
Els valors del laïcisme -que l’escola intenta defensar cada dia més sola- són contradits i contraprogramats pels valors de la societat: de les famílies que hi duen els fills. L'esforç de l'escola per integrar s'estavella contra la religió basada en la segregació i la desigualtat que predica el nostre model econòmic i que s’acarnissa amb la immigració. L’islam hauria de passar del dogma a la fe per poder aterrar en el laïcisme, però el laïcisme que heroicament defensava Paty és una illa de fe en un mar de dogma neoliberal: una illa on és molt difícil aterrar. Dins l'islam hi ha molt de mal -i no hem de cedir gens quan es mostra intolerant-, però el mal també està en nosaltres.
Albert Pla Nualart 25.10.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada