pd 2327 Mentre hi hagi gent que estimi...

 (ara...mateix!)

Trobada d'amics, de bons amics, d'aquells que són família escollida... Ens desespera la corrupció econòmica i la repressió política, i ens amoïna molt l'emergència climàtica, perquè ens costa imaginar que els nostres fills vulguin portar fills a un món que sembla degradar-se inevitablement en tants aspectes. Ens envaeix el pessimisme. I no devem ser els únics.

Llavors dic: "Mentre hi hagi gent que estimi, el món estarà salvat". És una frase que faig servir en una de les meves xerrades. No és per adormir les consciències, sinó per evitar el "tot o res": "Com que no puc arreglar-ho tot, no faig res". Hem fet coses per als altres (tots hem estat gent d'esplai i agrupament) i tots procurem fer les nostres feines amb actitud de servei, tan bé com podem, i mirem de ser exemple per als nostres fills. I no som els únics.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: pel bé dels nostres fills, hem d'estimar, quan estimar és denunciar la injustícia, quan estimar és pensar en els altres i actuar en conseqüència, quan estimar vol dir transmetre esperança (i no desànim!), quan estimar és ensenyar als fills com és d'important comptar amb bons amics per salvar el món!

Juanjo Fernández, 27.11.2021