(arafaunany)
(continuació)...
Diuen els savis que les llengües també es moren. I jo veig que la meva
llengua comença a presentar símptomes d'aquesta llei universal que és la
de la mort de tot allò que és viu. Jo em moriré aviat, perquè, com
diuen, és llei de vida... Què diu, que la llengua catalana també s'està morint? Doncs
sí. Jo em moriré aviat perquè m’estic fent vell i la llengua catalana
presenta molts indicis d'una mort propera. Contra la meva mort, contra
la nostra mort individual, no s'hi pot lluitar. Contra la mort de la
llengua sí que s'hi pot fer alguna cosa. Els polítics hi poden fer
alguna cosa. I espero que la facin... I és que el nostre país és la nostra llengua. Catalunya
sense el català no és res. Perdre la llengua és perdre la història i la
cultura. Perdre la llengua és perdre la nostra visió específica de la
realitat. I la llengua catalana cada dia és més plena de calcs del
castellà... Ja ningú no fot un clau, tothom fot un "polvo". Ja cap mascle té
cigala, tots tenen "polla". Ja cap noi no se la pela, tots es fan
"palles"(i perdonin la grolleria)... Escoltar els joves és una tortura, això els pocs que encara
parlen català. I diuen "porfa" i "finde", en comptes de dir sisplau o
cap de setmana. I escoltar això que en diuen els mitjans, encara és molt
més inquietant. Parlen una llengua insegura, fluctuant, amb
dialectalismes i fonètiques locals. No, no estic en contra dels
dialectes, però al seu lloc. Una ràdio pública hauria de parlar un
català estàndard potent, perquè té una missió educativa. Tots vivim
capbussats en una traducció perpètua del castellà. I, a més, a la ràdio i
a la TV aprofiten qualsevol ocasió per parlar en castellà. Si han
d’entrevistar un especialista d’alguna cosa, no sé el per què, sempre és
castellà. I als locutors els encanta parlar castellà…
Mitjans de juny. Fa calor. Aflueixen els records de la vida i batega l'anunci de la mort. La mort de tot. I la de la llengua.
Narcís Comadira, 19.6.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada