El que compta no és la saviesa adquirida a força de pòsit, paciència i reconeixement als qui ens han precedit, sinó la novetat genial, el miratge futurista, la innovació permanent, disruptiva, trencadora. Té més anomenada un influencer estrambòtic que un savi humanista que s'hagi cremat les celles durant anys. Tots volem ser joves eterns i genials. No es tracta de reivindicar les velles elits ni de renegar de la joventut, es tracta d’agafar consciència que no venim del no-res, que no comencem de zero. El saber compta.
Què se n'ha fet de la
figura de l'intel·lectual compromès? Va clarament de baixa. Sap massa
coses. No quadra amb l’audàcia màgica dels populismes que ens governen... Hem arribat al punt que demostrar coneixement pot arribar a ser un
problema. L’expertesa crea suspicàcies. La saviesa, ja no diguem!... En política, i en l’escena pública en general, la ignorància atrevida té premi. El que és valora és la connexió intuïtiva amb el sentir popular, que ens
diguin el que volem sentir, que ens confirmin els nostres prejudicis i
afalaguin el nostre malestar, la nostra indignació. Que en cap cas ens
facin partícips de problemes i solucions complicades. Res de raons i
d’històries, res de causes que venen de lluny i de projectes a llarg
termini que demanen esforç i paciència. La majoria no vol estar informada de debò. No vol saber una veritat
fluctuant i incerta que clavi les arrels en el passat, en el fil de la
història...
Ignasi AragaY, 13.11.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada