Puyol i Piqué eren l'estranya parella, l’un de la Bonanova, l'altre de
la Pobla de Segur; un ensenyant cinc dits com cinc gols i l'altre
fent-lo callar; un sortint més que el sol i l'altre vivint una vida
cartoixana, de l'entrenament a casa i de casa a l'entrenament.. Un, el jugador amb més ganes de
gresca del vestidor; l'altre, el capità aplicat de l’equip.
La vida és plena de tipus puyolians, responsables, un punt tímids, figures esforçades a qui deixaries les claus del cotxe amb la seguretat que abans de tornar-te’l sense cap ratllada te’l portarien a rentar. I tots hem tingut companys d'estudis i de feina més piqueristes, els reis de la festa, d’aquells que totes li ponen, que rius tot el dia, que fan bromes pesades, que tenen un set i encara demanen carta, i que si els deixes el cotxe potser ja l'has vist prou, però que te’n tornen un de millor.
... és sensacional que un ens hagi fet recordar l’altre i tots dos hagin demostrat que hi ha més d'una manera d'arribar al cor de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada