En el tema de les religions, l'Europa del segle XXI és l'excepció, no la
regla... La religió no està de moda en molts dels països del Vell Continent ni en
alguns sectors de població jove dels EUA. En diversos ambients de les
subcultures europees es considera la religió amb suspicàcia i fins i tot
amb una certa agressivitat, i es propaga l'opinió que cal treure’s del
damunt el llast d’una realitat que veu com a passada i ultrapassada... a Europa el Déu dels filòsofs té pocs adeptes, en té més el Déu dels
científics, i sobretot la religiositat popular, que a Europa és
majoritàriament –si bé no únicament– d’empremta cristiana...
La religió és un factor important en les societats mundials, on hi ha
unes àmplies majories que la sustenten i en faciliten la pràctica.
Òbviament, la religió mai no s'escapa dels perills que amenacen
qualsevol gran realitat social: hom se'n pot aprofitar, pot ser
manipulada, pot justificar violències inconfessables i comportaments que
no tenen res a veure amb Déu. La confessió religiosa més pura pot caure
en mans indignes que la converteixin en una màquina de fer diners o de
corrupció o d’abusos de tot tipus. El pecat de la persona que és
religiosa resulta doblement connotat: per la gravetat de l'acte en si
mateix i per l’engany amb el qual es capgiren uns principis proclamats
de paraula però no d’obra.
La religió autèntica afirma la presència de Déu i, en conseqüència, la
defensa dels pobres i dels qui no tenen veu, dels mancats de defensor i
dels qui se senten isolats, bandejats o condemnats, dels ferits i dels
desesperançats, dels qui són víctimes de la guerra o dels qui maten,
induïts o obligats o encegats. Hi ha molts habitants de la Terra que dipositen la seva esperança en els dirigents espirituals de les religions respectives... les religions poden ser motors d'una nova humanitat, en la qual les
bases siguin la fraternitat i el respecte de l'altre i de la seva
dignitat. Aquests són uns fonaments sòlids amb què la religió, quan és
fidel a si mateixa, ajuda a construir un món que ressuscita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada