Recordes que (la filla) va néixer quan tu en tenies 40 i allò et va rejovenir, però
que a mesura que han anat passant els anys t’ha anat fent sentir gran,
perquè ... ha complert a la perfecció
l'encàrrec no escrit de fer entrar fins a la cuina de casa els versos de
Dylan “Veniu pares i assenyats de tot arreu. No critiqueu, abans mireu
si porteu una bena als ulls. Els vostres fills i filles ja parlen
diferent... perquè els temps estan canviant".
Ja ho crec que parlen diferent, i no ho dic per l'ús random de la paraula random,
sinó perquè cada dia han deixat clar on és la línia vermella del
respecte a les diversitats, de la plena consciència de ser dones que no
toleren cap més menysteniment i d'un ressentiment generacional
d'intensitat variable per l'estat del planeta...
Que cadascú completi, a partir de la seva experiència, aquest retrat
dels que amb vint-i-pocs han arribat al cap del carrer. Forts i fràgils
alhora, generosos i inconscients dels seus privilegis simultàniament,
demanen valors i refusen de manera innegociable els inconvenients de la
vida amb els que nosaltres ja hem pactat. Sota la capa del pessimisme
pel futur amb què els hem bloquejat hi ha un clam que no volem escoltar:
“Deixeu el vostre vell camí, ja no serveix, no sentiu aquest vent que
trenca els vidres i fa trontollar les parets? És que els temps estan
canviant”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada