"Sóc un idiota perquè sóc diferent d'ells. Veig el món amb
compassió i comprensió, i crec en la bondat de les persones. Però la
meva bondat es confon amb debilitat, i la meva compassió es veu com una
ximpleria. Sóc un idiota perquè estic sol en un món de ximples". L’idiota (1869) de Fedor Dostoievski
La nova dreta extrema trumpista antiwoke ens tracta d’idiotes.
Ha aconseguit ridiculitzar la bondat, la solidaritat, l'empatia amb el
dèbil, amb el diferent. Ha guanyat el discurs de "ximple l'últim": cada
individu, cada país, ha de mirar primer per si mateix, sense
contemplacions de cap mena, i identificar els enemics exteriors i
interiors. No fer-ho és d’idiotes...
Trump primer. El trumpisme primer. Ni tan sols el Partit Republicà. El
partit és ell. L'Amèrica dels demòcrates és idiota. Molts estatunidencs
se senten amenaçats, avergonyits, assenyalats... Estem assistint a l’apoteosi del menyspreu, la sospita i la
divisió. La nació és Ell. Si fóssim en temps romans, ja estaria
preparant la seva deïficació. S’està atorgant plens poders. Com diu Elon
Musk, si el president no pot fer el que vulgui, "això no és una
democràcia, és una burocràcia". La vida col·lectiva reduïda al dictat
imperatiu d’un sol home i el seu reduït cercle. ¿Anem cap a una
democràcia absolutista, cap a una aristocràcia plebea de
multimilionaris? ... un home que es creu assenyalat per Déu alhora que renega en cada gest
de l’amor al pròxim, un demòcrata que destrueix els valors il·lustrats,
un nacionalista disposat a empaitar mitja nació...
Ignasi Aragay, 9.3.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada