La gent es mor sense parar a Ucraïna i a Gaza, i els polítics diuen que
estan en contra de la guerra però no paren d’armar-se, de fabricar armes
i de vendre’n. Ara de l'armament se'n diu seguretat. Jo només estic
segur d'una cosa: el diner continuarà governant el món quan els folls
que ara manen hagin desaparegut per sempre. Perquè en vindran d'altres...
Tot llisca dins l’invisible riu per on van al somrís de Déu les
primaveres mortes. En tot allò que en aquest món acaba malament, Carner,
que era un bon noi, sap veure-hi la cara bona. Les merles i les
cardines que no hauran nascut perquè els seus nius els han desgavellat
les urpes de les milanes o els vents arremorats, viuran en aquest somrís
de Déu. I de les glans caigudes en camins fressats, esclafades, en
naixeran unes alzines més belles que les del món. Cal tenir una ànima molt refinada, esperançada i bondadosa per creure
que totes les criatures que es moren indefenses a Gaza i a Ucraïna,
totes les criatures que no tindran cap vida humana, encara que sigui en
una terra miserable i devastada, totes aquestes criatures que són com
glans esclafades, creixeran i tindran una vida plena en aquest somrís de
Déu. I és que les criatures es moren, es moren els seus cossos, però
les ànimes no es moren. Si Déu existeix, les ànimes que Ell ha creat no
es moren mai, viuen en aquest somrís. Totes aquestes coses, tots aquests
misteris, ara venen els dies que els hem de meditar. Sobretot el més
sorprenent de tots i el més increïble, el de la Resurrecció de Crist.
Perquè, com va escriure sant Pau, si Crist no ha ressuscitat, vana és la
nostra fe...
Narcís Comadira, 29.3.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada