Tolstoi a Guerra i pau... Costa tant de creure en els finals feliços, oi? Avui quasi cap ficció no
en té. Ni feliç ni infeliç. Tot resta obert, incert.... Estem en un to be continued infinit. La guerra es resisteix a desaparèixer amb dents i ungles. La duem ficada molt endins... Amb Gandhi, que també havia fet servir la violència de jove, Tolstoi inaugura l’albada de l’aspiració d'un temps nou...
El realisme de l’autor resulta
incontestable i se’ns fa igual d’atractiu que el seu posterior
idealisme, quan ja de gran, convertit en una mena de cristià llibertari,
es mostrava radical contra tota violència. Amb quin Tolstoi ens quedem?
Qui no es declara pacifista de cor? Però després sempre hi ha els fets,
la lluita pel poder, les idees de grandesa nacionalistes, la inèrcia
imperial, el dret d’autodefensa, la por a ser destruït, l’amor per la
pròpia terra, el futur dels fills, la supervivència...
Avui tot un país, tot un continent, es veu abocat a plantar cara a
l’enemic rus. Si em venen a matar, a destruir, tinc el legítim dret a
empunyar les armes: m’avala l’ètica més essencial. No ataco, només
reacciono per no morir. ¿Podem deixar els ucraïnesos a l’estacada?
¿Podem deixar que el bàrbar Putin, essència del pitjor esperit rus,
l’anti-Tolstoi, se surti amb la seva? El 1936-39, catalans i espanyols
vam ser abandonats per les democràcies europees. Encara avui paguem
aquella derrota: Vox no és sinó l’ombra allargada del franquisme.
El nus de la qüestió és aquest: ¿parar l’altra galta, com defensa el
cristianisme, o respondre amb la mateixa moneda? Deixar-se atropellar va
contra els nostres instints més primaris, contra l’esperit animal de
lluita per la vida. Darwin vs. Jesús. La realpolitik contra
l’idealisme humanista. Tornem a estar atrapats en la vella disjuntiva.
Com que la racionalitat kantiana no avançava, va venir la versió heroica
del tàndem Gandhi-Tolstoi, la resistència pacífica. ¿Però és viable
davant dels Putin i Netanyahu, i el seu amic Trump?...
Però hem tornat a caure al pou bèl·lic, la llei del més fort, el
rearmament. Estem en un vell nou tràgic començament. Que Kant, Tolstoi i
Gandhi es compadeixin de nosaltres...
20/02/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada