pd 2036 Un Nadal desconstruït 1

(arafa...)

... s'ha acabat l'atmosfera de tendresa, d'emoció davant la criatura que neix, vulnerable i indefensa, que ens empeny a estimar i protegir; s’ha acabat l’actitud expectant davant d'un any que se'n va i un nou començament conjunt... D'altra banda, sí, tornem a la intimitat, però una intimitat feta de trossos, de fragments, de records esparsos de Nadals antics que ja no són sinó trastos, parracs, objectes per llençar. Just un munt de deixalles, de restes del que fou una festa. Objectes que conservem per no perdre del tot les arrels, la il·lusió de comunitat, de continuïtat, però que no aconsegueixen retornar-nos el sentit original d'una festa emotiva...

I és que ja no podem creure en miracles i la ficció és massa grollera per mantenir la il·lusió, desmentida per la realitat quotidiana. S’ha acabat aquella sensibleria una mica tova, la del bou i el nen i els pastorets, que ens induïa a creure en la possibilitat d’actes d’empatia i amor en un món hostil. Ara sabem que els pobres que fugen estan condemnats a ofegar-se o a malviure mig amagats i preferim no veure-ho, que fa massa mal i sentim que no hi podem fer gran cosa, però tampoc no podem ignorar-ho; i no hi ha portals de Betlem per acollir-los, ni per acollir les persones que algú ha decidit expulsar de casa seva, siguin palestines, o síries o kurdes, siguin d'on siguin. S'han acabat els contes de Nadal en què tothom podia ser generós i fer feliços propis i estranys...  (continuarà...)

Marina Subirats

 

pd 2035 El Nadal polític i la suggestió de la bondat 2

 (arafa...)

...  Nadal celebra el naixement d’aquest home (Jesús), algú que ha vingut amb la missió d’arreglar el món, d’arremangar-se i arriscar-se fins a donar la vida. Algú il·luminat, amb tota la càrrega ambivalent d’aquesta paraula. Si us hi fixeu, bona part dels líders catalans que són a la presó són seguidors de les ensenyances de Jesús o de Gandhi. Aquesta pulsió salvadora, sacrificial, la duen interioritzada. Per a ells, malgrat la soledat, el Nadal a la presó encara deu tenir un regust més especial, un significat més extrem i radical... Aquest és el seu tercer Nadal entre reixes. Un immens sacrifici personal.

El món avança sovint gràcies al compromís d’homes i dones valents. A la suma de moltes grans i petites valenties, de grans i petits lideratges que a vegades només prenen la forma d'un gest modest. Cadascú arriba fins on arriba. No ens salvarem, no transformarem aquesta societat si no és entre tots, des de les conviccions pròpies i amb respecte a les conviccions dels altres. Els que un any més celebrarem el Nadal en el confort de la família i els amics, els que dormirem al nostre llit, farem el menú que ens agradi i ens desitjarem felicitat de tot cor, no hauríem de perdre de vista el conte d’aquell infant home que va carregar-se el destí de la humanitat a l'esquena i a través del qual ens arriba, com un alè tènue, l’eterna suggestió de la bondat.

Ignasi Aragay

pd 2034 El Nadal polític i la suggestió de la bondat 1

 (arafa...)

... Nadal està envoltat d'una suggestió de bondat...  aquesta suggestió de bondat persisteix en els cors i les cases, en els infants i els adults. La màgia del missatge de la innocència d'un infant que ha nascut per salvar-nos del mal segueix exercint, amb invisible subtilitat, el seu encanteri. És una ficció tan nostra, tan secular, que sempre hi és. Podem renegar d’esglésies, capellans i religions, podem prescindir de tota espiritualitat i misteri, podem arrapar-nos a la matèria, la ciència i la raó, podem deixar-nos portar per l’espectacle infinit de la ficció de les pantalles, però aquest antic conte fantàstic d'un home bo que se sacrifica per tots té una força inaudita. Per això és un relat tan arrelat que ha perviscut dos mil·lennis. Tot i venir de la mà d’un Déu, va contra la màgia dels déus: en realitat ens diu que som els éssers humans els qui ens hem de salvar, no els déus. Som nosaltres els que hem de fer justícia, amb el nostre esforç, el nostre enteniment i els nostres sentiments, si cal amb el nostre sacrifici. I hem de fer justícia a la Terra, en aquesta vida. També és, alhora, un relat polític que posa l'accent en un lideratge carismàtic, basat no en el poder i l'exercici de la violència sinó en l’autoritat moral i la no-violència   

Ignasi Aragay

pd 2033 Innocents

 (arafa...)

Diu la Carme Forcadell: “Soc una persona normal i corrent que lluita per la llibertat del seu país”... ara és a la presó “per haver permès un debat i una votació a petició de dos grups parlamentaris”, com diu ella mateixa. M'agraden les persones innocents, les que no tenen malícia. Són també les que confien en les altres persones i no pas aquelles que sempre recelen de qui tenen al davant, posant en dubte tot allò que expressen o les iniciatives que volen emprendre. Les persones sense malícia no es malfien d’entrada, més aviat escolten, reflexionen i prenen les decisions sense que la desconfiança les emboiri. A la Carme Forcadell la veig així d’innocent, una persona que confia en les altres i especialment en la seva força per produir canvis socials. No podria ser de cap altra manera si sent presidenta de l'ANC va ser capaç d'organitzar, amb tot un equip ben gran i ben diferent, mobilitzacions anuals de més d'un milió de persones cada Onze de Setembre. Aquesta seva innocència és el que fa que avui, ahir, abans-d'ahir, demà, demà passat i totes aquestes festes de Nadal sigui a la presó sense poder estar amb la seva família i els seus amics. Ni ella ni la resta de presos polítics i exiliats. No s'ho mereixen. Per això,avui dia dels Sants Innocents, és el dia dedicat a tots ells i elles.

Marta Aymerich

pd 2032 Pau i treva! 2

 (arafa...)

... Avui el nostre símbol de Nadal és una taula ben grossa, gairebé grollerament rica: una festa del consum, que ara sabem que provoca, al cap de poques hores, un augment dels infarts als hospitals. Si alguna cosa pot relligar la comunitat ara, més enllà de la taula opulenta, és la voluntat compartida de construir plegats una realitat millor. D'això se'n deia progrés, però les paraules es gasten molt ràpidament, fins al punt que fa vergonya emprar-les...

Marina Subirats

pd 2031 Pau i treva! 1

(arafa...)

No sé si compartiu la meva impressió: entre tots, aquest any, ens han espatllat el Nadal... Hem estat una gent pacífica, pactista, raonadora, acollidora, i aquests són alguns dels trets que ens han caracteritzat en el passat. De cop, ara, ni pau ni treva, ni tan sols en els dies de Déu. Quan la religió ja no relliga, perquè s'ha convertit en una opció individual que va minvant, necessitem altres vincles socials que ens permetin de sentir-nos part d'una comunitat, sobretot quan s'incrementa la mobilitat i convivim amb persones de cultures tan diverses a les quals hem d’oferir formar part de la nostra comunitat. Però en què consisteix avui formar part de Catalunya, de la nostra cultura, de les nostres tradicions? Heus aquí que vivim un Nadal desaprofitat. No dubto que hi haurà regals ben embolicats, estovalles blanques, copes daurades i avets i molsa en moltes cases, i que fins i tot algú cantarà alguna nadala antiga; però enlloc no trobo l’ambient relaxat, aquell tarannà col·lectiu quiet, una mica expectant, fratern i alegre, que em sembla l’arrel més autèntica de Nadal en una societat ja majoritàriament laica. Sí, d’acord, encara ens uneix el bon menjar aquests dies; potser, finalment, ja és l'únic que ens queda d’aquella màgia de quan érem petits, perdudes les cerimònies de les misses del gall, dels petits poemes infantils, de les cançonetes al costat del pessebre. Perduda la il·lusió de la pau possible i posada en dubte, fins i tot, l’alegria de la trobada familiar ... 

Marina Subirats

pd 2030 Nadal

 (arafa...)

... Només cal mirar la televisió per adonar-se què entén el nostre món que és Nadal. Mai no hi ha cap anunci d’àngels i pastors, ni hi surt cap referència a cap portal ni a cap Nen, ni a cap bou ni a cap mula...

Ja no s'envien felicitacions impreses. Ara s’envien per mail o per WhatsApp. I es felicita més l'any nou que no pas el Nadal. Sembla com si aquestes festes nadalenques volguessin tapar amb un vel estúpid l’origen de la suposada alegria que les festes comporten. Es parla de l’esperit nadalenc, que no és altra cosa que un esperit estovat. No sento mai cap cançoneta popular. Bé, popular és un dir, perquè ja ningú no les sap. Ja no tenim desembres congelats, ni dimonis escuats, ni tuncs que tan tuncs, ni taronges de la Xina. La cultura del país s'ha evaporat...

El pessebre de Foix és ple de gent de tot arreu. Hi ha els de la Vall i els de Colera, els de Banyuls i els de Portvendres, traginers de Perpinyà, i corallers i nois que ronden per les cales, i gent que balla a les sales i capitans de fragata. I jutges que cremen paperassa. I els Tres Reis, que són quatre, descrits estranyament com el Persa, l’Hindú i l’Anglès i el Rus amb la gorra i l'estrella...

Aquests poemes no són pas, com pensen alguns crítics, un exercici d'estil sobre cançons populars. No. Són poesia seriosa i profunda, amb referències al Nadal popular, però també al Nadal de la fe, la fe que bull. No són pas de cap manera poemes decoratius. 

Que tinguin un bon Nadal!  

Narcís Comadira