pac 13 - Catalunya a la cua en inversió educativa

 

pac 12 - L'espurna...

... Es veu que uns cantants han justificat fer servir la paraula xispa perquè en català li falta espurna. Hola, cantants: a veure, no és que el futur de la llengua depengui de vosaltres, però si penseu que a espurna li falta xispa, potser un dia voldreu endollar la guitarra en un enchufe, perquè a l'endoll li falten forats.

Per això, per si us pogués fer algun servei, deixeu-me que us expliqui una batalleta: el 1976, un col·lega va dir al Puyal que “el català és un idioma que no serveix per retransmetre partits de futbol”. L’afirmació va resultar ser precipitada, perquè en Puyal va estar-se 42 anys radiant partits de futbol en la llengua de Verdaguer. El 1976 era l’època en què un president de govern espanyol va venir a dir que el català “no servia per ensenyar química nuclear”, afirmació que també ha envellit malament. Total, que el problema no és de la paraula espurna, sinó vostre. En català tot té gràcia si estem disposats a fer servir les paraules sense manies.

I si no em voleu fer cas a mi, recordeu aquesta cita d'autoritat: “La llengua catalana és una de les expressions més completes, més perfectes que jo conec, des del punt de vista del que pot arribar a ser el llenguatge” (José María Aznar, 21 de març de 1996).

Antoni Bassas, 27.7.2024

pac 11 - Repetir l'horror

Tu no ets una mare com les altres, d’Angelika Schrobsdorff,  recrea la vida de la seva mare, des dels bojos anys vint fins al nazisme. Ambientada al Berlín d’abans de la guerra, la novel·la narra els anys previs al naixement del nazisme i sobta moltíssim constatar com la societat de l'època no va saber detectar l'enormitat del perill...  Qualsevol dels llibres o pel·lícules sobre el nazisme m’han suscitat, sobretot, aquesta pregunta: com pot ser que Europa, el món, tolerés un moviment com aquest, d’una crueltat extrema? Per què no ho van aturar o, en alguns casos, per què van fer veure que no ho veien? Com van poder existir els camps de concentració i d'extermini? Com es va poder instal·lar al poder un règim basat en el terror i la barbàrie?  Aquest interrogant –confesso la meva ingenuïtat– sempre el vaig formular donant per descomptat que això no podria tornar a passar mai. Només podia assimilar el dolor que em provocava si creia que es tractava d'un fenomen d’extraordinària brutalitat, derivat d'una mena d’alienació mental col·lectiva...

Sílvia Soler 27.7.2024

pac 10 - Per no tornar a equivocar-se d'enemic

"No sabem de quina manera pot guanyar-se una guerra, però sabem la forma segura de perdre-la: equivocar-se d'enemic." Clausewitz...

...

La pèrdua d'un govern independentista a la Generalitat serà una mala notícia per als que som independentistes. Ara bé, no és fruit de l'atzar, sinó que és conseqüència dels esforços malgastats en retrets i picabaralles i, sobretot, de no haver fet la feina que hem reclamat durant anys: arribar a acords estratègics entre partits independentistes i generar un projecte polític que visualitzi la independència com una eina per a la millora de les condicions materials de vida dels catalans.

Els que no volem conformar-nos amb la situació que s'endevina a curt termini, tenim un triple repte al davant...: aplegar el màxim d'esforços col·lectius, plurals i transversals, per a la construcció nacional, en el marc de la Catalunya dels vuit milions, amb la llengua com a instrument central per a la cohesió social; treballar per enfortir i vertebrar la societat civil més organitzada i compromesa per avançar col·lectivament, sense fum ni renúncies, amb determinació; i, sobretot, recuperar l'hegemonia social i política que permeti avançar en termes nacionals, des de la irrenunciable defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació, per tal que aquest poble pugui assolir la plena sobirania d'un Estat propi...perquè hi ha país més enllà del govern.

Xavier Antich i Valero, 28.7.2024

 

pac 9 - Els tenebrosos exàmens de setembre

Quan jo era estudiant, en aquella època de tipex i guixos, que es veu que era tan tremenda, on el suspens es remarcava en frustrant color vermell, els adults deien que això de recuperar en un estiu el que no havies fet durant el curs, al setembre, era tractar-nos amb cotó fluix. Que en tres mesos, per molt professor particular que tinguessis, per molts treballs que et manessin (llavors te’ls manaven, perquè eren uns fatxes) i per molt més fàcil que fos l’examen, no es podia fer el que no s’havia fet durant un any. Era tradicional que l’estudiant suspès no anés de vacances amb la família, que li ho retreia, i es passés l'estiu sense piscina, amics i poble.

Sempre es poden millorar les coses per evitar aquest terrorífic dolor, malestar, drama de lesa humanitat. I fa un temps que ja ho hem fet. Ja no hi ha recuperació al setembre. Els pobres suspesos d’avui tenen dret a passar un estiu familiar. Però, esclar, què fem amb ells? Calma, comunitat educativa. La solució és tan genial com pràctica. L’alumne que suspèn l'examen final, una setmana després del fatídic “no assolit” ja pot fer l'examen de recuperació. En una setmaneta ho arreglem. Ja ens va dir Mister Wonderful que la paraula impossible (i la paraula suspès) no existeix al nostre vocabulari.

Però, esclar, pot passar que algun alumne, fins i tot després d’estudiar i esforçar-se durant una setmana, no aconsegueixi l’aprovat. Això és un drama. Pot generar frustració, dolor, tristesa. I és per això que proposo als nostres governants que a aquests pobres no assolits, els ofereixin una tercera recuperació. Aquesta seria amb un sistema similar al Rasca-Rasca. Si rasques tres caselles, et surt l’aprovat.

Empar Moliner, 6.4.2024