dilluns, 11 d’agost del 2014

pd 163

TRIUNFO nº 793, 8/4/1978
LOS PARADOS (1)
Ignacio Fernandez de Castro

Aquest any de 1978 és el cinquè d'un període de crisi que començà a notar-se el 1974, tot i que les seves causes són més llunyanes. Quatre anys i mig de recessió i atonia econòmica, acompanyats d'una puja continuada dels preus, són massa anys, massa mesos, massa dies d'angoixa i d'inseguretat inclús per uns pobles tan acostumats a patir con els que conformen l'Estat espanyol...
...
El més tràgic d'aquesta prolongada situació és que la crisi es produeix en una societat organitzada en la desigualtat, dominada per la competència, pervertida per quaranta anys de poder arbitrari...
...
La unitat de la classe obrera és el factor necessari per tal que en les crisis econòmiques els capitalistes no facin recaure la totalitat dels seus efectes sobre el poble, imposant solucions que només perjudiquen al poble, però la unitat de la classe obrera és molt més que una paraula, una sigla o un "slogan" de propaganda; és abans que res, una solidaritat activa entre els diferents grups i elements socials que composen la classe.... i allí són els aturats reclamant aquesta solidaritat activa necessària a la unitat....

diumenge, 10 d’agost del 2014

pd 162

TRIUNFO nº 905, 31-5-1980
LA SEMANA DE TREINTA Y CINCO HORAS
....

Les trenta-cinc hores setmanals són, segons els sindicalistes, una resposta a la mecanització i simultàniament a la desocupació. Entenen que la mecanització de les cadenes de producció no ha de repercutir en un descens de la mà d'obra, sinó en una disminució de les hores de treball: és a dir, que les conseqüències de la ciència i de la tècnica han de beneficiar tant a l'obrer com al patró, i en cap cas provocar l'atur obrer. La mateixa producció s'ha de fer amb els mateixos obrers.

dissabte, 9 d’agost del 2014

pd 161

EL PUNT, dijous 4 de febrer de 1993
EL RACISME NO ÉS COSA DELS ALTRES
Raimon Bonal

És una temeritat pensar que no hi ha racisme a casa nostra, i una ingenuïtat creure que s'ha d'atribuir només i únicament a grups minoritaris més o menys "tocats del bolet", fonamentalistes que es creuen obstinadament que tenen la missió de purificació i sanejament de la nostra societat....

... cal una decidida conversió col·lectiva vers la comprensió de la diferència de conducta, cultural o ètnica.
Les actituds racistes i xenòfobes (odi al foraster) ens han de dur a veure ... el grau de responsabilitat que tots tenim davant el tema. No s'hi val a badar.

divendres, 8 d’agost del 2014

pd 160

EL MÓN, 24 de setembre de 1982
SENSE SINDICATS NO HI HA CANVIS
Manuel Ludevid

Canviar un país no és cap cosa fàcil. Redactar lleis noves és relativament senzill. Assegurar-ne el compliment és més difícil. Canviar una mentalitat i un estil de comportament és una tasca duríssima. Cal superar hàbits arrelats durant molts anys en la vida quotidiana, neutralitzar el despotisme i la prepotència dels poderosos, generar la il·lusió col·lectiva en un projecte de societat nova...
...Sense sindicats forts no hi ha canvi de cap mena. I no solament sindicats; calen tota una sèrie de moviments socials organitzats que vehiculin la representació directa dels ciutadans i expressin la vitalitat de la societat civil.
En aquests moment, els sindicats són imprescindibles per garantir i controlar sobre el terreny la realització de les millores legislades pel nou govern que esperem progressista, per neutralitzar els intents obstruccionistes i involutius de la dreta, i per garantir al treballador la defensa dels seus interessos davant d'un eventual govern d'esquerres.
....
El problema està en el fet que els sindicats estan molt malament. L'afiliació disminueix cada dia que passa i és la més baixa d'Europa occidental...els comitès d'empresa fan una vida lànguida o han desaparegut, les seccions sindicals d'empreses que funcionen es poden comptar amb els dits d'una mà i les assemblees són cada dia més rares.
La patronal pot sentir-se eufòrica.
...
Si l'esquerra consent que la davallada sindical continuï, no hi ha canvi que valgui. La patronal violarà sense escrúpols la nova legalitat, l'economia negra doblarà els seus efectius i el sentiment d'impotència s'estendrà entre els treballadors.

dijous, 7 d’agost del 2014

pd 159

? AVUI?, ...... 1995?
EL SIGNIFICAT DE CLASSE EN SINDICATS D'ENSENYAMENT (i 2)
Jesús Salgado Álvarez

...(continuació)

...
L'escola pública ha de procurar la compensació de les desigualtats socials (la privada no té aquest objectiu) obrint un espai, almenys un, en el qual la igualtat d'oportunitats sigui un fet. A les aules, els adolescents, no només aprenen continguts de matemàtiques, socials o llengües, també aprenen a conviure, intueixen altres realitats socials a través dels seus companys, comparteixen un espai comú; a dins l'institut tots són iguals i tots tenen l'oportunitat d'aprendre el mateix. Si fem els grups per nivells, empobrirem els instituts i reproduirem a dins la divisió de fora, enfortint-la més.
...
la comparació pública-privada no té gaire sentit ja que l'escola pública és universal, per a tothom, i per això no té, ni ha de tenir, els mateixos objectius que la privada. La privada no és el model a seguir. Dels centres que tenen titularitat privada i es nodreixen de fons públics (concertats), lamentem la seva existència i desitgem que sigui proper el moment en què deixin d'existir  com a tal i passin a integrar-se a la xarxa pública...

dimarts, 5 d’agost del 2014

pd 158

? AVUI?, ...... 1995?
EL SIGNIFICAT DE CLASSE EN SINDICATS D'ENSENYAMENT (1)
Jesús Salgado Álvarez

...
CCOO es defineix com un sindicat sociopolític que vol treballar per la defensa dels interessos de tots els treballadors i que té la pretensió de transformar la societat per fer-la més justa, més solidària i més democràtica....
...
Tret d'un 1 o 2 % d'alumnat amb problemes psíquics o amb greus problemes de comportament...la resta són alumnes normals, i només un sistema comprensiu els garanteix una autèntica igualtat d'oportunitats. Totes les separacions d'alumnat, per nivells de coneixements o comportament, o en itineraris, per més bona fe amb què hagin estat concebudes, són segregadores i no garanteixen l'esmentada igualtat. Si la societat és diversa, perquè ha de ser dolent que a la mateixa aula s'hi trobin fills de pagesos, de metges, de paletes, de mestres, de...?
....
(continuarà...)

dilluns, 4 d’agost del 2014

pd 157

TRIUNFO, nº 834, 20-01-1979
¿TREINTA Y CINCO HORAS O JORNADA FUELLE?
Joaquin Rabago

...Prop de 100.000 obrers de les majors acereries del Ruhr, al carrer durant setmanes: uns, per vaga; altres, a conseqüència del "lock-out" decidit pels amos com a represàlia contra els primers...
Per què van anar a una vaga tan llarga i dura els metal·lúrgics del Ruhr? No per més vacances... ni per un augment de sou ... El seu objectiu era més ambiciós: substituir l'actual setmana de laboral de quaranta hores per una altra de només trenta-cinc...amb l'objectiu social d'absorbir part de l'atur existent...
...
... Després de 44 dies de vaga els treballadors... van votar tornar al treball.... No han aconseguit gaire més del que ja estaven disposats a oferir els empresaris des del principi.... la setmana de trenta cinc hores pertany encara al terreny de la utopia...
...
La patronal francesa tracta astutament de substituir el concepte de setmana laboral per un altre, molt més ambigu, de les hores treballades durant tot l'any... És el que anomenen "jornada-acordió" que s'ajustessin a les necessitats de la producció: és a dir, que poguessin prolongar-se en èpoques d'abundància i escurçar-se en les de crisi.