pd 1633 La pèrdua de la innocència (i 2)

... Ens cal saber –però de veritat, creure-ho al fons del cor– que els bons no acaben guanyant perquè són bons. Que tenir raó no et resol els conflictes. Que la veritat ja ha deixat de ser un valor indiscutible en aquest món que vivim. Que hi ha molta, moltíssima gent, que són amics o veïns, companys de feina, persones afables, divertides, creatives, que s’ho miren tot amagats des de la barrera, procurant que la sang no els esquitxi. Que els nostres referents s’equivoquen i ens deceben...

Sílvia Soler

pd 1632 La pèrdua de la innocència 1

(Nota de l'amanuense: encara que sembli impossible aquest paper no va de la sentència... o si?)

 

​T​​​​inc una memòria general de com van ser els meus anys d’infantesa. I van ser uns anys, en general, plàcids i divertits, feliços. I no és poca cosa!​. Tot i així, tot i que la meva infància és un lloc acollidor, no tinc cap desig de tornar-hi. Les dues primeres dècades de vida les considero una mena de classe preparatòria, un assaig general, per entrar a ​la vida d’adult, que és la que compta. Ser independent, prendre partit, decidir, arriscar-se... Potser per això, aquesta setmana del segon aniversari de l’1 d’Octubre, he tingut la sensació que de tot això que ens està passant i que ens ha de passar encara n’acabarem traient alguna cosa positiva. Que ens convenia créixer i perdre la ingenuïtat i que –ja ens agradaria que no fos així–...

Sílvia Soler

pd 1631 Contra la sentència: Independència

(avui no podia ser una altra cosa)

pd 1630 Espanyols (globals) pel món

Espanya Global, l’artefacte milionari de Pedro Sánchez, hereu de l’altre artefacte milionari de Mariano Rajoy anomenat Marca Espanya, ha iniciat una nova campanya... Del que es tracta, com deuen haver endevinat els lectors més desperts, és de fer-li una neteja de cutis a la sentència dels nou catalans, sense dir-ho... Es tracta, en definitiva, de “millorar la reputació internacional del país” i de fer xerrar experts locals (suposo que els paguen) per dir que “Espanya és una democràcia consolidada”. Si la sentència fos absolutòria, no caldrien ni vídeos, ni experts, ni viatges, ni díptics (en definitiva, no caldria la pasta que s’hi deixaran) perquè la cosa es demostraria sola...

Empar Moliner

pd 1629 Resposta o respostes

És possible imaginar moltes accions de resposta a una més que possible sentència condemnatòria contra els presos polítics. Però la màxima eficàcia simbòlica i pràctica de qualsevol d’aquestes respostes demana que hi participi molta gent, desenes de milers de persones. L’impacte de la resposta és proporcional al nombre de ciutadans que hi participin. Així, siguin quines siguin les accions, és més gran la força política d’una de cent mil persones que la de cinquanta de simultànies de dues mil persones cadascuna... Al sobiranisme li convé més una acció compartida per molts –encara que no sigui la que agrada més a tots– que no pas una dispersió en la qual cadascú faci l’acció que més li agrada, encara que cadascuna per separat sumi poc. Hi ha prou coincidència de fons –i de necessitats!– entre els diversos agents polítics i socials del sobiranisme per intentar trobar-la...

Vicenç Villatoro

PD 1628 Així deu parlar la màfia

(arafamesdunanyimig)

El mal que el PP ha fet, amb els seus inacabables casos de corrupció protagonitzats per personatges encorbatats i engominats, a la idea de política com a servei públic és colossal i ja omple un llarg capítol de la història d’Espanya.

Antoni Bassas

"Judici a la justícia: la justícia com a institució independent i democràtica a Espanya no existeix. Els catalans ho saben des de fa anys. Ara la ciutadania espanyola ho acaba d'expressar davant del món: no confiem en jutges, fiscals, policies i guàrdies civils: ens fan por" 

Suso de Toro

pd 1627 Jutjar els jutges

(arafamesdunanyimig)

...hem perdut la virginitat amb la justícia (amb l’espanyola) perquè la justícia ha deixat de ser opaca. Es publiquen les sentències, les interlocutòries i les apreciacions dels jutges. I tenim la capacitat de jutjar-les i de jutjar-los a ells, com ells ens jutgen a nosaltres, un cop entès de quin delicte ens acusen o ens absolen. Sedició? Sí, sense tumult. Rebel·lió? Sí, sense violència. Oh, espera’t, és que la violència és opinable. Oh, espera’t, és que els Jordis deien una cosa “a la massa” però en realitat en pensaven una altra. Això ho ha dit un jutge, no pas un mentalista... la llei, segons com, és un xiclet que s’estira i s’arronsa segons l’acusat...

(Referint-se a la sentència de la "manada")... diuen que et violen, però et fots calenta igualment. Això és el que diuen aquests jutges, com en una pel·li porno. I com que això és el que diuen, i és una depravació absoluta, i és no ser una persona sana, tenim tot el dret a jutjar els jutges. En aquest cas i en tots els altres que ens estan fotent enlaire les vides.

Empar Moliner