pd 1427 fiscalia i vox

"És significatiu que les tesis de la Fiscalia i Vox coincideixin"

Fiscalia i Vox coincideixen molt en les acusacions. És significatiu que les tesis s’assemblin bastant. Qui ens acusa és un partit d’extrema dreta...

Oriol Junqueras

pd 1426 de camí a la república 3

Davant d’un judici injust, fermesa i serenor

[...] Cada dia privats de llibertat ha estat una vergonya per a aquells que saben que han instruït un procés polític. No és només a nosaltres a qui jutjaran. Jutjaran a milions de persones, a les que volien votar, i a tots els ciutadans que a l’Estat entenen el significat de la llibertat, de la fraternitat i de la vertadera justícia. Ens trobaran carregats de raons i il·lusió, dignes i plens d’esperança en un futur millor...

Abans de nosaltres molts altres van pagar un preu molt alt, la llibertat no ens la regalaran. Ens podeu condemnar, sí, però sabem que amb el judici no acaba res. Tot just comença... Visca la República!

Raül Romeva

pd 1425 De camí a la República 2

Ni fàcil, ni ràpid ni indolor

Fer una República no és una tasca fàcil, ràpida o indolora. I si algú ho creu, lamento dir que enganya o s’autoenganya. Tanmateix, reitero que som molta la gent que pensem que és un camí irreversible. No hi ha marxa enrere.

Quan se’m pregunta com veig les coses amb vista al futur, no en tinc cap dubte: Catalunya serà una República. I dic serà perquè, tot i que estem en camí, encara no ho som. Ens cal fer la darrera etapa, tot assumint que no disposem de les majories suficients i que hi ha seriosos dubtes en actors molt significatius, tant dins com fora del país, sobre la possibilitat que això acabi passant.

Hem avançat molt i hem arribat molt lluny. De fet, més lluny que mai. Però encara ens queda molta feina per fer, i segurament molts sacrificis.

Raül Romeva

pd 1424 De camí a la República 1

"... El benestar a llarg termini ens fa febles i l’aplaudiment sostingut acaba per cremar-nos. Tan sols quan ens trenquem podem percebre de nou les tensions i l’elasticitat creativa de la roda que gira. Només amb el patiment podem desenvolupar un enteniment més profund i més ampli de les realitats de la vida”.

Stefan Zweig a Fouché. Retrat d’un home polític.

pd 1423 Elogi del groc

... Han gosat prohibir el groc. I, si us he de dir la veritat, m’agrada contraposar el nostre groc llampant amb el seu gris de plom. La nostra fermesa amb les seves prohibicions. La nostra constància amb les seves amenaces. M’agrada que els carrers s’omplin de bufandes i fulards grocs, d’anoracs i de guants grocs, de bruses i de jerseis grocs... Portem el llaç groc perquè estem a favor de la llibertat, de l’alegria i de la llum.

Sílvia Soler

pd 1422 Asimetria

¿Algú s’imagina una sessió del Parlament de Catalunya dedicada a discutir com ha de ser la televisió extremenya i què s’ha de fer amb l’autonomia d’Extremadura? Això no passarà, però si passés els esgarips i les acusacions d’intromissió i de supremacisme se sentirien des de l’altra punta de món. En canvi, el Parlament extremeny ho ha fet sobre TV3 i l’autonomia de Catalunya i sembla que tothom ho trobi tan normal. Aquesta asimetria té causes materials, i respon també a una manera de pensar. Les materials: a Catalunya hi ha una àmplia majoria que vol canviar l’'statu quo' –anant cap a la independència o cap al federalisme– perquè sap que aquest 'statu quo' la perjudica. A Extremadura hi ha una àmplia majoria disposada a defensar desesperadament l’'statu quo', perquè sap que la beneficia. Les conceptuals: el Parlament extremeny se sent amb dret a decidir sobre Catalunya perquè la majoria pensa que Catalunya és seva, en són (co)propietaris. A Catalunya la majoria no té cap interès a decidir sobre l’autonomia d’Extremadura, perquè pensa que en són propietaris els extremenys. Quan hi ha asimetria, quan tu pots opinar sobre mi i jo no puc opinar sobre tu, és que hi ha desigualtat. És a dir, que hi ha uns que estan per damunt dels altres.

Vicenç Villatoro

pd 1421 Les minves

A part de la falsa alegria d’aquestes festes, falsa perquè és forçada, hi ha el cansament produït per la situació del nostre país. Hi ha gent que fa veure que aquí no passa res, que vivim en una 'pax hispanica' que ens hauria de fer feliços... sort que els joves no han oblidat ni han desistit de lluitar. A mi la 'pax hispanica' em produeix nàusees. I la hipocresia que l’envolta encara més. Sembla que aquí no ha passat res, que només hi ha quatre exaltats que van violar la llei i que ara seran jutjats sense cap garantia. I la resta, tot normal.

Narcís Comadira