divendres, 9 d’octubre del 2015

pd 537

EL PUNT, 18 de febrer del 2000
ESCOLA: PROBLEMA O MOTOR D'ESPERANÇA?
Joan Surroca i Sens

...
L'educació d'un infant és una feina lenta, persistent i perllongada al llarg d'una vintena d'anys. Aquesta tasca dura, però apassionant, és responsabilitat bàsicament dels pares. Sempre dic que la família és l'accionista majoritari en aquest negoci. L'escola, la televisió i els amics, tots junts, no sumen el 50% de les possibilitats educatives... Els nanos necessiten gent adulta com a referents i penso que no l'encerten gaire aquells pares que dimiteixen de la seva funció primordial i es limiten a ser “amics” dels seus fills. En resum: poc pot fer una escola d'alumnes amb pares dimitits, que no exerceixen.
Una altra qüestió: l'escola no es pot limitar a instruir. Els educadors que estan preocupats per la formació integral dels seus alumnes procuren fomentar la sinceritat, la justícia, la llibertat, la convivència, la gratuïtat, la concòrdia... però els adolescents comproven que aquests valors socialment cotitzen ben poc...
...
A més dels plans d'estudi i els equipaments, el que cal resoldre, són tres aspectes: el primer, proveir-se de plantilles d'educadors nats després d'haver fet el convenient per dignificar la professió; el segon, treure la responsabilitat de l'escola de tanta càrrega; i el tercer, l'escola s'ha d'actualitzar, però ha de tornar a tenir el sentit de sempre: un lloc per aprendre a conèixer, aprendre a actuar, aprendre a viure plegats i aprendre a ser.
...

Si l'escola ha de ser alguna cosa és motor d'esperança. Que tinguem la desgràcia de viure en un món tan pervertit no eximeix cap mestre d'educar per a la rebel·lia. Tenim la responsabilitat de dipositar en cada educand la millor llavor de la inconformitat.

dijous, 8 d’octubre del 2015

pd 536

EL PERIÓDICO? setembre de 1996
OLOR A LLAPIS
Carme Riera

Setembre és un alacrà que clava sobre el cos exhaust de l'estiu el seu agulló precís, tot i que l'aire, a estones, ens porti encara rampellades  d'agost, el mes "hortera", que s'acomiada malament, amb cops de porta de tempesta i escatologies varies que no són de rebut.
Setembre és un centpeus que ens pessigolleja l'ànima com una pluja petita sobre la pell. Amb lentitud tardoral ens encamina cap els vasts territoris de la infantesa, farcits de quaderns escolars, de "catones", de "lecciones de cosas" i de taules de multiplicar que, per desgràcia, ja mai més  podrem tornar a aprendre.
Setembre és un cavall que recula desbocat i ens precipita als patis closos i a les aules tancades. Punters i pissarres per a la "formación del espíritu nacional". Nosaltres, els d'aleshores, ja no som els mateixos. Enyorem amb nostàlgia ferotge l'escola que detestàvem, i fins i tot admetem que al mestre que no ens podia ni veure no li faltaven raons: érem una calamitat. Si no fos que aixecaríem sospites, els dilluns acudiríem a classe per acompanyar el nen que vam ser i asseure'l dissimuladament amb els nostres fills. Quina delícia l'olor a llapis!...

dimecres, 7 d’octubre del 2015

pd 535

PRESÈNCIA, 15 de març de 1998
LA PARET MESTRA DE L'ENSENYAMENT
Joan Ventura

...
Els problemes que pateix l'ensenyament públic estan perjudicant-ne la qualitat, i els docents es troben entre l'espasa i la paret o la migradesa de recursos i l'administració. Incomprensiblement, s'estén com una taca d'oli la sensació que és més "correcte" portar els nens a les privades concertades que no pas a la pública. I des del(s) govern(s) es posen les vies perquè aquest flux vagi creixent. Potser un sector important dels ensenyants han caigut en el desànim, per no dir en una burocratització funcionarial, però tant o més preocupant és la inhibició i el poc interès dels pares per defensar l'escola pública i laica...
... la crisi a l'ensenyament és universal. La societat contemporània ha creat tantes alternatives d'oci i ha potenciat tant el mercantilisme, que ja no sabem quina és la seva paret mestra.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

pd 534

...? gener de 1996
"EN ELS EXAMENS, ELS RUCS FAN PREGUNTES QUE ELS SAVIS NO SABEN RESPONDRE" OSCAR WILDE
Quim Monzó

La idea que els examens són un destorb per a els intel·ligents és antiga i continua encara ara que s'anomenen controls. !Controls! És una conseqüència més de la pedagogia moderna, el gran avanç de la qual ha estat canviar sistemàticament el nom de les coses, com si batejar-les de nou els rehabilités l'ànima i les amnistiés els errors acumulats. Per això, ara els examens es diuen controls. ¿Què hi guanyem amb això? Res.
...
... de la mateixa manera que els mestres ja no es diuen mestres sinó educadors, el suspens ha estat rebatejat com "necessita millorar" i l'aprovat, el notable i l'excel·lent, així, en grup, reben ara un únic nom: "progressa adequadament". L'imperi de l'eufemisme cretí no és en absolut exclusiu dels pedagogs... 
És la mateixa ignorància farcida de pedanteria que fa que no estudiïn sinó que "treballin". "Avui hem treballat l'aparell excretor" em va anunciar el meu fill l'altre dia. I hom ja no sap si denunciar els professors per explotadors de menors...

dilluns, 5 d’octubre del 2015

pd 533

AVUI, 24 de setembre del 1993
¿L'ESCOLA POT ARREGLAR-HO TOT? (i 2)
Agustí Alcoberro

...
En el terreny dels valors sembla com si els adults volguéssim descarregar tota la nostra mala consciència en la institució escolar. Una societat visiblement agressiva i violenta pretén que l'escola eduqui per a la pau. Una civilització fortament colpejada per l'egoisme i la intolerància pretén inculcar , a través de l'ensenyament, la solidaritat i la convivència. Un món on cada cop són més vius la indolència i l'hedonisme vol desvetllar el sentit de l'esforç i del sacrifici personal mitjançant l'educació. En definitiva, demanem que l'escola sigui una mena d'illa - o d'oasi -, destinada a desmentir allò que els infants perceben quotidianament només en prémer el botó del televisor.
...
Decididament, cal dir ben fort que l'educació no és només tasca dels mestres. Que els plans d'estudi, per ells mateixos, no poden fer miracles. Que l'escola no pot resoldre tots els problemes que té plantejats la societat. Cal retornar la confiança als ensenyants i la dignitat a l'ensenyament. Perquè només així l'escola podrà continuar complint la funció - preciosa, irreemplaçable - per a la qual va néixer.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

pd 532

AVUI, 24 de setembre del 1993
¿L'ESCOLA POT ARREGLAR-HO TOT? (1)
Agustí Alcoberro

D'alguns anys ençà, un seguit de veus s'han alçat - en alguns casos amb èxit - per introduir una tirallonga força bigarrada de continguts als currículums escolars... educació per a la salut, educació viària, educació sexual o dietètica... campanyes per a la prevenció del consum de tabac, d'alcohol o de (altres) drogues...
Cada nou problema social sembla trobar en l'escola una mena de solució màgica, que n'impedirà la seva extensió. No hi ha trobada d'experts del tema més impensat que no reculli en les seves conclusions la petició d'unes hores de docència específica...
Possiblement mai com ara la societat ha exigit tant de la institució acadèmica a canvi de tan poc. D'una banda, hi ha una tendència general a descarregar en l'escola un seguit de responsabilitats que abans eren assumides des d'altres àmbits - notablement, des de la família -, o que eren objecte d'un aprenentatge molt més espontani, sovint al carrer. D'altra banda, però - i només en una aparent paradoxa -, la feina del mestre és cada cop menys valorada socialment i la situació del col·lectiu d'ensenyants avança inexorablement vers una inevitable devaluació...
La complexitat creixent de les societats avançades, l'accés a la dona al mercat laboral o la valoració cada cop més accentuada del dret al lleure entre els adults són algunes de les causes d'aquest traspàs de responsabilitats de la família a l'escola. El ciutadà mitjà aspira que l'escola sigui, per als seus fills, guarderia, centre esportiu, club social, patrocinadora d'activitats de lleure, menjador i agència de viatges. I a més, que compleixi les funcions per a les quals va ser fundada: l'educació i la formació dels infants...

dissabte, 3 d’octubre del 2015

pd 531

EL PERIÓDICO dissabte, 30 de setembre del 2000
AULES "MOBILITZADES"
Jaume Funes

... telèfons mòbils a les aules... un altre conflicte per al professorat: aconseguir que no sonessin i tenir present que la moda dels missatges podia substituir la guerra de vaixells de les velles generacions. El curs es va acabar amb informes de les acadèmies sobre com eren d'incultes aquests adolescents i sobre la quantitat de coses importantíssimes de les quals no tenien ni idea. Però ens en vam anar de vacances sense rebre cap informe respecte de les quantitats de coses de la vida moderna, inclosos  els telèfons, sobre les quals no tenen ni idea els acadèmics.
Algun grup de profes i savis creuen que tenen al davant una generació estúpida i es dediquen a ressuscitar normes per confiscar aparells i eradicar de l'escola aquest sistema de comunicació menyspreable... S'insisteix a dir que no escriuen, que no es comuniquen.
... els que han de continuar educant mentre ensenyen llengua haurien de reconèixer que hi ha noves formes digitals d'ensenyar el sintagma nominal. L'aliança amb els mòbils també podria produir noves formes d'educar.